arxiu obert

11 novembre 1972

Cartas de Lluís Cobas (II)

Filed under: Cartas — Armand @ 20:47

11-11-1972. 03.15 AM. Carta a Lluís Cobas

Estimat meu,

M’he aixecat del llit perquè no puc dormir. Estic ple d’un neguit, d’una angúnia que m’afecta els nervis. Tinc por, tanta por! Per primera vegada a la vida comprenc tot el que havia llegit sobre l’amor. Ara té un significat present, fet realitat viva dins meu. Crec que l’amor té molts aspectes negatius. És una angoixa constant de perdre el ser amat o de no poder estar constantment amb ell, abraçat a ell, fonent-te amb ell, i quan això es realitza continua l’angoixa pensant que aquella felicitat momentània no durarà sempre, que sempre hi ha un risc de perdre-la. Lluís, t’has fet l’amo del meu cos i de la meva ànima. Jo sé que ara em diries «fes això» i jo ho faria, «ves allà» i jo hi aniria, «deixa-ho tot» i jo et seguiria com un gos que es deleix per una carícia del seu amo. Sembla que has trobat el teu camí, allò que estaves cercant feia temps. Ets feliç, estàs content, però jo no hi soc en aquest content, en aquesta felicitat teva i jo soc feliç i estic content de veure’t en aquest estat, però me n’adono que no se t’ocorre de fer-m’hi participar, perquè no tan sols penses que ho pugui compendre o em pugui agradar. Estàs descobrint un nou món que s’obre als teus ulls meravellats i jo el vull també, hi vull ser-hi amb tu. La meva participació és la sola cosa que et puc oferir perquè el que tu creus que és el meu món, que està arrelat en mi, a tu no et diu res, et deixa indiferent i ho comprenc. Com també sé que cap de els meves aficions tu no les pots compartir. Per tant, crec que la única solució és que jo assimili tot el que pugui del teu nou món i el faci meu i sigui nostre i jo ho puc fer, no sacrificant-me sinó amb gust perquè m’agrada. Hem d’aconseguir una unitat d’idees i de pensament i això serà el fruit del nostre amor.

Jo sé que si et poses a pensar en aquests tres anys que m’has dedicat el resultat no serà massa positiu i trobaràs més mals records que bons, però jo estic segur que això no ha estat res més que una etapa i que ara en comença una altra. Dóna’m un marge de confiança, per favor. Voldria demanar-te una cosa: procura, si tens un moment de temps i creus que val la pena, procura, dic, posar-te dins meu i, abstraient-te de tu mateix, sortint de tu, ficar-t’hi una estona i mirar de veure i de sentir el que jo dec sentir i com em dec sentir.

Gelos sexuals.

No volia ser penetrat.

4-7-1976. Carta de Lluís Cobas

El primer fin de semana que pasé en tu casa en Rambla Catalunya, después de conocerte, no salimos para nada a la calle y al final, no sé si lo recordarás, me dijiste que si tuvieras que describirlo con una palabra esta sería: inolvidable. Menorca, Lloret, infinidad de lugares y momentos bonitos para mí, lugares y momentos que no puedo
olvidar pero que veo ahora son irrepetibles porque hemos llegado a un límite en que todo nos distancia. Yo ya no puedo cambiar, porque muchas cosas me diferencian de ti y me separan. Tu miedo a envejecer, la impresión de perder tus últimas oportunidades en la vida…

Por mucho que lo intente no puedo sentirme identificado, sino, muy al contrario, molesto, incómodo e incluso egoístamente también a mí me ha hecho pensar que yo también estaba perdiendo otras oportunidades.

Powered by WordPress